El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un dels espais protegits més singulars de Catalunya, ja que es tracta del conjunt volcànic millor conservat de la Península Ibèrica i un dels més representatius de l'Europa continental. Aquest espai, d'uns 120 km², està molt poblat: en aquest territori viuen unes 40.000 persones distribuïdes en 11 municipis. El 98% d'aquesta superfície és de propietat privada. En el seu interior hi ha 26 reserves naturals que preserven més estrictament els espais de major interès.

El territori és de mitja muntanya abastant espais des dels 296 fins als 1100 metres d'altitud del Puigsallança, punt culminant de la Serra de Finestres. La situació geogràfica i el clima han afavorit una gran diversitat botànica i faunística: 1.173 plantes amb flor, vegetació diversa com encinares, robledos i fagedes i més de 250 espècies d'animals vertebrats.

En el municipi de Santa Pau es troba la Fageda d'en Jordà, el bosc de fajos més important de Catalunya i l'únic que s'estén sobre una base orogràfica d'origen volcànic, amb blocs de lava encara visibles. Aquest substrat pedregós, de difícil cultiu, ha permès la conservació de la fageda durant segles i ho ha convertit en un dels pocs boscos naturals en terreny pla, de baixa altitud (550 m), que queden en la muntanya mitja del país. De fet, s'assenta damunt d'una colada de lava que va expulsar el volcà del Croscat, la qual oferix un relleu accidentat, amb abundants prominencias molt característiques, que poden arribar a més de 20 m. d'altura i que rep el nom local de tossols. Floreixen en ell espècies herbàcies que li atorguen un múltiple i ric cromatismo. Ha estat declarat Reserva Natural, una de les 26 reserves naturals que hi ha en el parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Geologia

La colada de lava es va escolar sobre una zona d'aiguamolls que es van evaporar a l'entrar en contacte amb la lava a alta temperatura (1.000º) El vapor d'aigua es va introduir dintre de la lava i va deformar l'escorça, parcialment solidificada, fins a trencar-la. El resultat són els diversos abombaments que podem veure, recoberts de fragments de basalt. Mai ha estat possible aprofitar aquestes terres per al cultiu, de fet, la colada de lava sobre la qual s'assenta rep el nom científic de malpaís. Aquesta ingratitut ha salvat el bosc i per aquesta raó àdhuc avui podem admirar-lo.

Vegetació

Fageda d'en Jordà (Passeig en carruatge)

La fageda és un tipus de bosc caducifolio i, per tant, presenta un aspecte molt diferent segons l'època de l'any. La tardor és especialment atrayente per la gamma de colors vermellosos i daurats que adquireixen les fulles abans de caure; però l'encant del bosc és també considerable en les altres estacions: a l'hivern, els tons grisos dels troncs, destaquen sobre un sòl cobert de fulles seques, i a l'estiu, la penombra fresca creada per les fulles que es disposen paral·lelament al sòl i impedeixen que els llamps solars creuin entre les branques. A més del faig, en l'estrat arbori hi ha alguns roures dispersos en els llocs més assolellats. El sotabosc és molt pobre perquè li arriba molt poca llum i les plantes no viuen. A la primavera, no obstant això, floreixen anemones i ranúnculos de gran bellesa. També podem trobar el eléboro, el boix i el grèvol.

Es tracta d'un volcà mixt, que té fases eruptives de tipus estrombolià i freatomagmàtic. Aquestes últimes són explosives, i la qual es va produir en el de Santa Margarida va obrir, a l'explotar, un ampli cràter circular, dintre del que hi ha una ermita que dóna el nom al volcà. A excepció del cràter, que avui és un prat, la resta del volcà està recobert de boscos, alzines en la solana i caducifolios mixts en la ombria.

El Montsacopa és un dels volcans més representatius del Parc Natural. Visitant-lo podem observar, d'una banda, la morfologia dels volcans estrombolians i, per un altre, les relacions existents entre els sistemes naturals i el creixement urbà. L'accés a Sant Francesc, nom local d'aquest volcà, és un passeig que acostumen a fer els olotinos.

És un volcà de tipus estromboliano. Alineat entre els volcans de la Garrinada i de Montolivet, es troba situat en el pla d'Olot, des d'on s'aixeca 94 m damunt d'una base irregular de 600 m x 800 m. Durant la seva erupció, a més de la projecció de materials piroclàstics (cendres, gredas, bombes i escòries) que van formar el con volcànic, va emetre una petita colada de lava que es va lliscar en adreça nord-oest fins a on actualment està la riera de Riudaura. El cràter, de 120 m de diàmetre i 12 de profunditat, es troba centrat en el cim del con volcànic i la seva forma de copa és la qual dóna nom al volcà. Actualment, el volcà de Montsacopa és una de les 26 reserves naturals del Parc Natural de la Zona Volcácnica de la Garrotxa.

Els seus vessants estan desforestades. Inicialment, els camps de cultiu van substituir els boscos. Més tard, les extraccions de gredas van fer perdre part d'aquests camps. Actualment, està recobert per comunitats herbàcies i arbustivas (prats i matorrales de citiso català), horts periurbans i arboledas plantades: falses acàcies, bedolls...