El Monestir de Montserrat
|
|
Miranda de Sant Jeroni (1236 mts.), el punt més elevat de Montserrat |
El Monestir de Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictino situat en la muntanya de Montserrat, en la comarca catalana del Bages, a una altura de 720 metres sobre el nivell del mar. És un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.
En la mola més elevada se situa l'ermita de Sant Jeroni i un poc més amunt el mirador amb la seva taula de orentación (Miranda de St. Jeroni, 1236 metres). Una perfecta talaia del Pirineus a la mar, amb els seus pobles, ciutats i morfologia de les serralades litoral i prelitoral.
Història
|
|
El Monestir de Montserrat
|
L'origen del monestir és incert. Se sap que sobre el 1011 un monjo procedent del monestir de Santa Maria de Ripoll va arribar a la muntanya per a encarregar-se del monestir de Santa Cecilia, quedant així el cenobi sota les ordres de l'abat Oliva de Ripoll. Santa Cecilia no va acceptar aquesta nova situació pel que Oliva en 1025 va decidir fundar el monestir de Santa Maria en el lloc en el qual es trobava una antiga ermita del mateix nom. A partir del 1082, Santa Maria va passar a tenir abat propi i va deixar de dependre de l'abat de Ripoll.
Aquesta ermita s'havia convertit en la més important de totes les quals existien en la muntanya gràcies a la imatge de la Verge que en ella es venerava des del 880. El monestir aviat es va convertir en santuari el que li va beneficiar, ja que els donatius i les almoines rebudes li van permetre anar creixent de forma constant. A la fi del segle XII, l'abat regente va sol·licitar que es permetés ampliar la comunitat de monjos a 12, mínim requerit perquè es considerés abadia. El següent segle va ser el de l'inici de la lluita de Montserrat per a aconseguir la seva independència del monestir de Ripoll. Aquesta independència no va arribar fins al 10 de març de 1410 i va ser concedida pel papa Benedicto XIII.
En 1493, Montserrat va perdre de nou la seva independència. El rei Fernando el Catòlic va enviar al monestir 14 monjos procedents de Valladolid i Montserrat va passar a dependre de la congregació d'aquesta ciutat castellana. Durant els segles següents es van succeir els abats catalans i castellans. Aquest mateix any de 1493, un monjo del monestir, Bernat Boil, va acompanyar a Cristóbal Colón en un dels seus viatges a Amèrica el que va propiciar l'expansió del culte a la verge de Montserrat en aquest continent.
El segle XIX va anar especialment tràgic per a Montserrat: va ser incendiat dues vegades per les tropes napoleónicas, en 1811 i en 1812; i en 1835 va sofrir, com tots els monestirs espanyols, la exclaustració. El monestir va ser saquejat i incendiat i es van perdre molts dels seus tresors.
|
|
Vista des de la roca de Sant Jaume
|
La exclaustració va durar poc i en 1844 es va restablir la vida en el monestir. La congregació de Valladolid havia desaparegut pel que Montserrat es va convertir de nou en independent. El monestir sencer es va haver de restaurar ja que no havien quedat més que les parets. Des de llavors el monestir de Santa Maria de Montserrat no ha deixat de créixer i en l'actualitat (2006) conté una de les millors biblioteques del país. La congregació actual està formada per un centenar de monjos. A més, en el monestir resideixen els nens que componen la Escolanía de Montserrat, considerada l'escola de cant de més antiguitat a Europa ja que va ser fundada en el segle XIII.
El monestir
|
|
El temple
|
El conjunt del monestir està format per dos blocs d'edificis amb funcions distintes: d'una banda la basílica amb les dependències monacals; i per un altre els edificis destinats a atendre a pelegrins i visitants. Aquests últims inclouen diversos restaurants, botigues i una zona d'allotjament.
La basílica de Montserrat és d'una sola nau. Va ser reconstruïda per complet en el segle XIX. Al voltant d'aquesta única nau se situen diverses capelles. La nau està sostinguda per unes columnes centrals, amb talles realitzades en fusta per Josep Llimona. En la capçalera està situat l'altar major i la zona del cor.
Just damunt de l'altar major se situa el cambril de la Verge al que s'accedeix després de travessar una portalada d'alabastre en la qual apareixen representades diverses escenes bíbliques.
El claustre del monestir és obra de l'arquitecte Josep El Puig i Cadafalch. És de dos pisos sostinguts per columnes de pedra. El pis inferior es comunica amb el jardí i disposa d'una font en la seva zona central. En les parets del claustre es poden veure peces antigues, algunes del segle X.
El refetor és del segle XVII i va ser reformat en 1925 pel Puig i Cadafalch. La part central compte amb un mosaic que representa a Crist mentre que en la zona oposada es pot veure un tríptic amb escenes de la vida de Sant Benedicto. El monestir disposa d'un important museu dividit en tres seccions distintes: la secció prehistòrica en la qual s'exposen diverses troballes arqueològics trobats en la pròpia muntanya; el museu de l'Orient Bíblic amb materials arqueològics relacionats amb la Bíblia; i la pinacoteca amb obres dels segles XVI al XIX. Entre les pintures del museu es troben obres del Greco, Dalí i Picasso.
En la part exterior es distribuïxen diverses places que serveixen per a ordenar el conjunt d'edificis en l'orografia escarpada de la muntanya. La plaça de Santa Maria és la plaça principal i la qual dóna accés al monestir i és obra també del Puig i Cadafalch. Des de la plaça es pot observar la nova façana del monestir, construïda per Francesc Folguera amb pedra de la pròpia muntanya. A l'esquerra es poden veure les restes de l'antic claustre gòtic.
En la plaça de l'abat Oliva es troben els edificis que donen alberg als pelegrins. La plaça està presidida per una estàtua dedicada al fundador del monestir, realitzada en 1933 en bronze per l'escultor Manuel Xuclà.
L'última de les places de Montserrat és la de la Santa Cruz, dedicada a Sant Miquel. La
plaça rep el seu nom de la creu que la presideix, obra de l'escultor Josep Maria Subirachs.
La Verge de Montserrat
|
|
La Moreneta
|
Segons la llegenda, la primera imatge de la Verge de Montserrat la van trobar uns nens pastors en el 880. Després de veure una llum en la muntanya, els nens van trobar la imatge de la Verge en l'interior d'una cova. A l'assabentar-se de la notícia el bisbe, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa però el trasllat va ser impossible ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho va interpretar com el desig de la Verge de romandre en el lloc en el qual la hi havia trobat i va ordenar la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.
La imatge que en l'actualitat es venera és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber. Representa a la Verge amb el nen assegut en la seva falda i amida uns 95 centímetres d'altura. En la seva mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el nen té la mà dreta aixecada en senyal de benedicció mentre que en la mà esquerra sosté una pinya.
Amb excepció de la cara i de les mans de María i el nen, la imatge és daurada. La Verge, no obstant això, és de color negre, el que li ha donat l'apel·latiu popular de La Moreneta. L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que està en el fum de les veles que durant segles s'han col·locat als seus peus per a venerar-la.
El 11 de setembre de 1844, el Papa León XIII va declarar oficialment a la Verge de Montserrat com patrona de la diòcesi de Catalunya. Se li va concedir també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.