Monestir de Poblet

El Monestir de Poblet, situat a la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona), és una de les abadies més importants de Catalunya i de tot Europa. No en va, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1991. Tot i que actualment segueix sent habitat per una comunitat de gairebé trenta monjos, bona part dels espais de l'enorme complex monàstic estan oberts a el públic.

El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet va ser fundat l'1150 per ordre de l'comte Ramon Berenguer IV. Els primers monjos a instal·lar-eren cistercencs i provenien de l'abadia de Fontfreda, a França. El monestir, que sempre va comptar amb la protecció de la Corona d'Aragó i d'importants famílies nobles, va viure el seu màxim apogeu després construir-se el Panteó Reial (1340) per mandat de Pere el Cerimoniós. Ell mateix, i altres grans reis, jeuen allà.

Exterior

Façana principal del monestir

Porta Reial i muralla amb quatre torres

Des de l'oficina d'informació hi ha uns 200 m fins a l'entrada principal del monestir. En aquesta àmplia recta ja es pot veure la immensitat del conjunt. Abans d'arribar a la façana principal es deixa enrere la Capella de Sant Jordi (s.XV), la Porta Daurada (s.XV) i la Capella de Santa Caterina (1250), a més de diversos edificis més moderns, com la cafeteria o l'Hospedería de Poblet, espai ocupat en altres temps per l'hospital de pobres i pelegrins, de què només es conserva el portal d'accés.

Des de la Plaça de l'Monestir també es pot veure a mà dreta el Palau de l'Abat (s.XVIII), d'estil renaixentista. Però el que destaca del conjunt és la gran façana de el monestir, formada per una muralla de 11 m, quatre torres i la portada barroca de l'església (s.XVII). L'accés a la primera meitat del temple és gratuït i es pot visitar en qualsevol moment, però un bon consell és fer-ho a la fi de la visita. L'entrada, tant per lliure com guiades, es realitza per la Porta Reial.

Pis inferior

Trull i Celler

Les dues primeres sales que es visiten són dues enormes espais de volta que van servir com a dormitori i menjador per als germans conversos (o llecs). No obstant això, amb la progressiva pèrdua d'aquesta figura en els monestirs, les dues sales van ser adaptades com trull i celler respectivament. No queden elements originals que recordin aquests temps, però encara es pot observar a terra el canaló que transportava el most d'una sala a una altra.

El recorregut prossegueix pel claustre major, al voltant de el qual s'organitza la vida monàstica. Destaca el templet de l'lavabo (lavatorium) de l's.XII, on els monjos es rentaven les mans abans de menjar. Les galeries amb voltes i la zona enjardinada es poden recórrer lliurement i també es pot entrar en dues sales: l'antiga cuina, que només conserva la llar i alguns objectes d'exposició, i el calefactorio, una petita sala que servia per escalfar-se en els dies més freds.

Templet del lavabo

Hi ha altres tres sales al costat de l'claustre a les quals no es pot accedir, però que es poden veure des del llindar. La més impactant és el refectori dels monjos, que segueix sent el menjador principal de el monestir en els nostres dies. També segueixen en ús la sala capitular, on els monjos es reuneixen per llegir els capítols de la Regla de Sant Benet, i la biblioteca (antic scriptorium), el seu espai de lectura, estudi i treball.

pis superior

Dormitori dels monjos

Un petit tram d'escales ens portarà directament a el dormitori dels monjos, un dels més grans de l'món (87 m de llarg). Encara que està completament buit (o potser per això) és un lloc que impressiona. El dormitori està connectat amb el sobreclaustre, una galeria d'el desaparegut claustre superior. Es pot recórrer sencer i és el lloc perfecte per admirar el campanar i el cimbori de l'església, a més de la zona del claustre inferior.

Església

Panteó Reial

Des del sobreclaustre cal tornar a el dormitori per arribar a l'Església major (s.XII). Allà ens espera la joia de la corona: el Panteó Reial; un conjunt de tombes de diferents comtes i reis de la Corona aragonesa. Construïts entre els segles XIV i XV sobre dos arcs rebaixats a la zona del creuer, els sepulcres reials de Poblet alberguen les restes de Jaume I el Conqueridor, Martí I l'Humà, Pere III el Cerimoniós, Alfons V el Magnànim, etc.

Per acabar, cal no oblidar-se de l'enorme retaule renaixentista de Damià Forment (s.XVI) realitzat en alabastre, on es pot veure la imatge de Santa Maria de Poblet, a més d'altres motius religiosos clàssics. La visita acaba a la primera meitat de la nau, que és d'accés gratuït. En aquesta zona sobresurt l'enorme òrgan de 2012, construït per una important firma suïssa, i una capella dedicada a una família noble.