Tren Groc (Le Petit Train Jaune)




Història


En 1903, amb l'objectiu d'unir Perpinyà amb l'Alta Cerdanya, es va començar a construir una línia de tren que, avui dia, s'ha convertit en una original ruta turística per veure els preciosos pobles medievals i paisatges muntanyosos de la Catalunya d'el Nord .

La seva història amaga una gran epopeia de la humanitat de principis de segle XX, va ser tot un repte per a l'època i es tracta d'una veritable obra faraònica. El tren va ser una veritable revolució econòmica i social per a la zona i va servir per posar en contacte la comarca del Conflent amb la Cerdanya després de tants segles d'aïllament. És un tren amb tracció elèctrica i salva un desnivell de 800 metres.



Vagó descobert
 


La seva construcció no va estar d'exempta de problemes, accidents, vagues, però res va aconseguir aturar el projecte. Quan un observa les corbes, els ponts pels quals travessa, impacta i t'adones que estàs davant d'una veritable obra d'enginyeria que salva els nombrosos obstacles naturals de la zona. La Línia segueix el curs del riu Tet a què va travessant per ponts i viaductes espectaculars dels quals destaquen el viaducte Séjourné i el pont Gisclard.


El viaducte Séjourné

El pont Gisclard


Viaducte Séjourné
 


El viaducte Séjourné, obra de Paul Séjourné, és una construcció de pedra de gran estructura que salva la vall en dos pisos amb arcs ogivals sobre el qual té un viaducte de 16 arcs de mig punt, té 65 metres d'altura i 230 de longitud.


Pont Gisclard
 


El pont Gisclard és un pont penjant de 80 metres d'altura que va suposar tota una revolució tècnica de principis de segle, construït entre 1.905 i 1.908, travessa un dels paratges més idílˇlics prop de la Cabanassa. La seva construcció va ser complicadíssima i va quedar marcat per la tragèdia quan el 31 d'octubre de 1.909 el mateix enginyer que el va dissenyar, Albert Gisclard, va morir en ell quan el tren que circulava, mentre feia unes proves, es va desfrenar xocant contra una paret de pedra.


El recorregut


La línia, de via mètrica (via estreta d'un metre d'amplada), es va posar en marxa el 1910, entre Vilafranca de Conflent i Mont Louis, perllongada fins la Guingueta el 1911 i La Torre en 1927. El traçat de tot just 63 quilòmetres 1uneix Latour de Carol i Vilafranca de Conflent a bord d'un singular tren de color groc (Le Petit Train Jaune), el color és en honor a la bandera catalana.


La velocitat no supera els 55 km / h, de fet la seva velocitat sol ser menor tot i que el moviment dels vells vagons pot fer pensar una altra cosa. A aquest ritme ningú pot perdre el magnífic paisatge que ofereix aquest plàcid trajecte. A l'estiu, és possible anar en vagons descoberts per apreciar, encara més, la bellesa de l'entorn.


Durant el recorregut, el tren passa per túnels, serpenteja entre boscos i rierols, travessa ponts i viaductes i franqueja pobles encantadors. A més, ha de superar 1.200 metres de desnivell fins arribar a l'estació Bolquera-Eina, la més elevada de tot França, a 1.593 m d'altitud. Els primers 28 km es desenvolupen a través de la comarca del Conflent i els altres 34 km a través de la comarca de la Cerdanya. Pel camí és possible aturar i visitar alguna de les seves llegendàries localitats.



Vilafranca de Conflent

Vilafranca de Conflent
 

Vilafranca de Conflent, una preciosa vila medieval, Patrimoni de la Humanitat, considerada pels francesos com una de les més belles de país. Una localitat emmurallada en l'edat mitjana i fortificada per l'arquitecte militar Vauban al segle XVII. Les seves parets segueixen intactes i poden ser visitades, a l'igual que l'interior de la ciutat que és preciosa, de carrers empedrada i regades per petits canals d'aigua que refresquen l'ambient en els dies de més calor.


Fort Liberia

Fort Liberia
 

Per sobre de la ciutat, Fort Libèria, una altra fortificació de Vauban (Sébastien Le Prestre (1633-1707) conegut com el marquès de Vauban), segueix vigilant, impertorbable l'arribada d'estranys a la ciutat. Està connectat amb el poble per una escala subterrània de 734 esglaons, per als més agosarats.


Vernet les Bains

Vernet les Bains
 

Molt a prop, als peus de la muntanya del Canigó, es troba la petita població de Vernet les Bains, punt de partida per realitzar rutes i senders a la muntanya. També és famosa pel seu barri termal de la belle époque, amb un balneari on es poden provar les seves banys de salut.


Sant Martí del Canigó

Abadia de Sant Martí del Canigó
 

Una mica més lluny es troba l'Abadia de Sant Martí de Canigó de segle XI, a 1.055 metres d'altura es troba envoltat d'un paisatge natural que li transmet pau, calma i serenitat, és una veritable joia de l'art romànic.


Mont Louis

Mont Louis
 

Una altra visita interessant és la de la ciutat fortificada de Mont Louis, la vila més petita dels Pirineus Orientals que té una dels dotze fortificacions de Vauban incloses en la llista de Patrimoni Mundial. Cal no perdre l'oportunitat de passejar per l'interior de les seves muralles i visitar el seu forn d'energia solar. El paisatge que envolta la vila és espectacular.


Font Romeu-Odeillo-Via

Ermita Nostra Senyora de Font-romeu
 

Significatiu és Font Romeu-Odeillo-Via, famosa per les seves pistes d'esquí a l'hivern i per l'Ermita de Nostra Senyora de Font Romeu, un lloc de peregrinació en el Camí de Santiago. La seva capella, dels segles XVII i XVIII, alberga un esplèndid retaule barroc de l'escultor català Josep Sunyer. També es pot veure la façana de l'Grand Hotel de Font Romeu, un antic hotel de luxe construït el 1910, que ara està protegit com a monument històric i està destinat a l'habitatge habitual. També és conegut el forn solar d'Odeillo, un dels més grans del món.


Bourg-Madame-Hix

Església de Sant Martí d'Hix
 

Seguint trajecte s'arriba a Bourg-Madame i la seva famosa Església de Sant Martí d'Hix de segle XI. Aquesta església apareix documentada l'any 1063, any en què van signar un pacte entre el comte d'Urgell Armengol III i el comte de Cerdanya Ramon Guifré en l'altar d'aquesta església. A la ciutat d'Ix (o Hix) estava el palau dels comtes de Cerdanya, conegut des de l'any 1061, quan a conseqüència d'unes desavinences entre el comte Ramon Guifré I de Cerdanya i el vescomte Bernat, hi va haver un acte de jurament de fidelitat d'aquest últim al seu senyor en presència de bisbe d'Urgell.


Latour de Carol

Església parroquial de Saint Étienne
 

I finalment, Latour de Carol, un bell poble rural amb una arquitectura típica de la Cerdanya, on destaquen l'església parroquial de Sant Étienne, que data del segle XV, i l'antiga església de Sant Fructíferes Iravals de al segle XII.


Estació de Latour de Carol

Estació de Latour de Carol
 

Plànol de l'estació de Latour de Carol
 

Menció especial requereix l'estació de Latour de Carol perquè és una de les poques estacions d'el món en què circulen trens de tres amples de via diferents. A més de l'ample estàndard tradicional de la SNCF francesa (1.435 mm), i de l'amplada de la RENFE espanyola (1.668 mm), l'estació és la terminal d'una altra sorprenent línia francesa d'1 m, el ferrocarril de la Cerdenya o Le Petit Train Jaune (Tren Groc), que puja des de Vilafranca de Conflent, prop de la costa mediterrània, fins Latour de Carol creuant els Pirineus.

Aquest Tren Groc és poc més que un tramvia alimentat per un tercer carril a 850 V. A causa d'això també és conegut com el metro dels Pirineus. Curiosament, el tren no per a moltes de les estacions de la línia llevat de que ho demani algun passatger qui ha de advertir-ho prèviament al maquinista. Per la seva banda, els que vulguin pujar han de fer senyals perquè el tren s'aturi.